desdelbany

Doncs si, sembla que cada estiu m'agafa la vena de tornar a escriure per aquí. Reactivar el blog i la meva xerrera.
Suposo que durant l'any el mon m'infla les "pilotes", perdoneu la meva claredat, i aprofito l'estiu per desinflar-les...a través d'aquest sistema.

Aquest any però proposo un canvi important. Obrir les mires, no vull que això sigui sols un contenidor de les meves frustracions o males babes...si no que també serveixi per poposar i oferir.

Així que a més d'obrir a nous temes més enllà del político-social, també he creat dos categories interessants pel dia a dia. A veure si així em força a entrar més sovint que vosaltres.

Coses a fer, que son recomanacions varies, sobre TV, Cinema, cultura, gastronomia, etc. En fi, coses efímeres o no, coses caduques o no, però que voldria compartir.

True-ke-trueke, un espai on deixaré la llista de coses que em vull desfer i que estic obert a intercanviar amb terceres persones. Tot i ser un Trueke, no vull a vegades, res més a canvi que desfer-me d'això. No per dolent, si nó simplement per caduc o molest en la meva vida (per espai, principalment).
Puc parlar des de roba, làmpades, jocs o no sé algun amic (és broma).

En fi, que voldria dinamitzar el meu propi bloc i per tant convertir-ho en realment un espai quotidià. Crec que cada any dic al mateix, però algun any m'ho creuré.

Salut a tots/es i si heu arribat fins al final d'aquest escrit, enhorabona. Teniu la paciència que us permetrà anar-me llegint.

En castellano para que todos me entiendan.

El domingo leyendo un periódico local (en catalán y por tanto supongo que local) me sorprendió un titular engañoso.

"En Catalunya no hay libertad; no se puede elegir la lengua"

Y lo decía Carina Mejías nueva portavóz del PPC (lo mismo que el PP español, ahora más que nunca, pero en Catalunya...uy perdón!!, Cataluña).

Pues, aunque no soy de su ideología, ni los voto por asomo...por fin, y con asombro, debo darles la razón.

En Catalunya no hay libertad y es verdad...no se puede elegir la lengua. Por ejemplo es imposible y hagan la prueba en cualquier bar o restaurante de la ciudad, pedir un "café amb llet" o un "tallat" o un "suc de taronja". La Cocacola es universal (pero también lo es en Japón) y el café sólo...debo traducirlo también.

En mi propia ciudad, en mi país o aunque sólo sea en mi propia región segun el PP no puedo, con total libertad, hablar en catalán. Bien, esto es falso...si puedo...pero no me entienden...por lo que al final, no puedo hablarlo más que como Aznar...en la intimidad.

En cambio sí puedo hacerlo perfectamente en castellano.

Cualquier persona que se haya movido por Catalunya le será muy fácil convivir y vivir en castellano. No tanto en catalán.

Ya tiene ovarios la señora con su titular. Me juego 1.000 euros, que tanto hablar de libertades y la entrevista para el periódico se habrá hecho en castellano. Y ambos, entrevistada y entrevistador, más que propable sean, ambos, catalanes; lo entiendan y lo hablen.

Y más aún, para certificar lo que dice, le retó señora Mejías a vivir 8 horas en Barcelona (de día y haciendo su rutina) en Catalán, a ver cuantas veces debe usted cambiar a otros idiomas.

En fin, que ya hay muchos escritos sobre esto...me sorprendió leer este titular mientras miraba alrededor del bar en el que estaba leyendo un 70% de los carteles en castellano un 20% en ambas lenguas y sólo 3 estaban en catalán.

Ah!!! y para los más incrédulos, les guste o no, el catalán es lengua oficial tanto como el castellano. No más, ni menos.

Salu2

Possiblement el tema sobre el que vull reflexionar en veu alta és complex, candent i fàcilment demagògic. Jo mateix he canviat de punt de vista diverses vegades i m'ha costat molt posicionar-me o si més no prendre consciència del que vull.

I vull parlar sobre l'integracionisme, doncs no he trobat una mot millor per definir el concepte, tot i que aquest tampoc ne's el millor. Segurament no hi ha cap encara, doncs de la mateixa forma que el tema evoluciona, també ho fa la forma de definir-ho.

L'integracionisme és la capacitat d'integrar-te en l'entorn en el que convius. Respectar i conviure. I no és una definició de diccionari, tot i ser derivada d'una paraula existent i entenedora per tothom. És la meva definició doncs és el meu concepte.

I si, té a veure amb la immigració però no de la forma habitual. I no, no té res a veure amb classisme, racisme o segregacionisme.

Té a veure amb la idea d'unió més que de separació. De barreja positiva, més que de segregació.

Té molt a veure amb la cultura i molt a veure el país.
Que el mon sigui més global no crec que signifiqui que tothom acabi perdent la seva identitat a favor d'una única i universal. Crec que pocs defensarien aquest concepte.

Per mi, que em considero un ciutadà català i universal, m'entristeix quant la meva cultura, rica i viva, perd terreny ja no per un problema polític que també però que aquesta és motiu d'un altre reflexió...sinó per la ignorància, el desinterès o pitjor encara la desídia dels que d'ella hi viuen.

Responsables d'aquesta desídia en tenim de catalans i de no catalans, però dels segons cada cop hi ha més i comporta una sol.lució més complexa.

Va costar molts anys i suposo que molts calers, arrelar conceptes com La Norma, Barcelona Posa't Guapa i d'altres projectes educatius amb el nostre entorn. Crec o al menys crec veureu-ho així que, al final, es va assolir una ciutat més neta, maca i cívica. Molts hi van participar i pocs eren els que els hi era igual viure en una ciutat que en un altre lloc.

I ara, tot i que volguéssim tornar a crear una Re-Norma o Posa't de Nou Guapa...ni arribaríem a tots, ni ens entendrien.

És cert que això té un punt de demagògia doncs sembla que Barcelona va arribar a ser una ciutat sense problemes. Sóc conscient que no és així, en sóc tant conscient com que mai deixarà de tenir-ne.
Però una cosa és fer front a problemes de la gent que hi conviu i l'importa la ciutat i d'altre fer-ho per gent que li és igual on viure i en aquest cas Barcelona és sols la primera escala.

Tot i que faig un anàlisi simplificat, m'acabo sentint un ciutadà que construeix una ciutat que viu i es cuida de convertir-se en la ciutat de la gent que precisament menys fa i menys l'importa. No sé si m'he explicat.

Més clar, contundent i controvertit seria dir que em trobo immers en una ciutat plena de gent que no l'importa on viu. I això és trist i pitjor que això, pels que hi vivim, paguem i respectem és decepcionant i frustrant.

I ara si toca parlar de la immigració, sigui espanyola, dominicana o rusa. No tota és igual, evidentment i no tota és complicada de gestionar.

Però hi ha una part d'aquesta que em costa acceptar.

No entenc que algú que fuig d'un país arribi en un altre i amb el temps esperi convertir-lo en el mateix del que ha acabat fugint.
I sembla que això no sigui així però al passar per algunes zones de Barcelona, el que abans era un barri català ara ne's un gens identificable amb l'anterior. No importa la raça, el color o la religió...doncs en tenim de tots tipus. Però de català, cap.

Si accepto, m'agrada i trobo ric per la ciutat la gent que arriba de fora buscant un altre espai on fer arrels i viure-hi... i entén que ha arribat a una ciutat amb una cultura i situació que cal acceptar, conviure-hi i fer la teva...doncs acabarà sent teva (per part de fills)...

Sé que el nivell cultural fa molt però la pobresa no...o sigui, ser pobre no comporta ser un brut i ignorant. És més alguns tenen pis i feina...amb el que podrien o haurien de mostrar una mica més de respecte amb el país, la ciutat i l'entorn que li permet tenir tot això.

I Barcelona, cada cop em dona la sensació de conviure amb més persones així, que no ciutadans que aprecien la ciutat on viuen.

Quin és doncs el futur d'aquesta ciutat que es ven per moltes coses, però sobretot, per la seva pròpia identitat?. Una identitat que cada cop està més diluïda.

I torno a fer èmfasis en que la gent nova que ha arribat a la ciutat amb ganes de trobar un nou entorn, l'accepta i participa és benvinguda i ha de tenir tot el nostre suport. Així que això no és cap reflexió en contra de la gent, si no contra les actituds. La mateixa gent amb una altre actitud, ajudaria molt.

En fi, és un tema que dóna molt a parlar i debatre i sincerament, voldria que algú em donés arguments per deixar de preocupar-me per la meva cultura, llengua, identitat...doncs si vull conèixer qualsevol altre cultura, viatjaré on hi sigui.

Salut

Sóc d'esquerres però com molta gent no sóc absolutista i no tot el que fa l'esquerra és correcta. Bàsicament per que la ideologia i les persones que la practiquen no tenen per que identificar-se.

Així doncs podem tenir un polític de dretes fent accions "d'esquerres" i a l'inrevés. I sol passar. Votem per partits i persones on és difícil separar les dues coses. Si votes al partit per ideologia i tens com a representant algú que no t'agrada...esperaràs que faci la política del partit, passant per sobre del personalismes. Si t'agrada la persona, però no tant la política del partit...el votaries?

Bé, el fet és que el govern és el que és i en resum, per sobre de si és de majoria o de minoria pactada, el decideix una majoria de la població.

Ho farà pitjor o millor, aquest no és una reflexió sobre el govern president, però a qui segur que no decidim al menys directament és a la oposició i és, segon el meu punt de vista, la pitjor política que tenim.

No tenim partits que sàpiguen fer oposició responsables, coherent i honesta. La demagògia, la desmemorització, la crítica permanent (mira, com l'anterior relfexió)...sembla que sol ser l'arma habitual de la oposició.

És cert que passa tant a l'esquerra com a la dreta...però sento dir-ho i ho dic havent viscut les dues opcions, que la dreta és molt més negativa que l'esquerra.

Tenim una oposició en el Govern de la Generalitat que és literalment oposició...i possiblement el nom és el primer que hauríem de canviar. Docs s'oposa a tot sistemàticament, sigui el que sigui. I el pitjor és que la oposició no comporta obligatoriament una solució o una contraproposta.

Perdre'ns en la queixa ens permet no haver d'aportat solucions. I per cert, solucions que en els anys que van governar, 22 en total, no pogut oferir o resoldre (i no dic que ho haguessin de fer). Però si en 22 anys no hem pogut tenir una infraestructura millor en llum, aigua o transport, per que de cop i volta hem de tenir-ho després de 4 anys de poder d'un altre govern?.

Es dia encara que vegi al principal partir de la oposició recolzar al partit que governa amb idees o amb opcions d'ajuda per, entre tots, tirar endavant els temes més difícils. Si podem enfonsar-los, després ja tindrem temps de demostrar que nosaltres, tampoc ho sabem fer millor.

I torno a dir que no jutjo les actuacions d'un o d'altre en el govern, sinó les actuacions en la oposició.

Doncs considero que una bona oposició fa millorar el govern i per tant la societat que governa. Tant millor és el govern en la mesura que la oposició faci bé el seu paper.

Un incendi?, caos i desgovern...tot i que la oposició no recorda que en el pitjor any d'incendis de Catalunya, ell estava al govern...però llavors no hi havia caos ni desgovern, sinó gent dolenta que vol mal a Catalunya.

I si la oposició en aquell moment, no va estar a l'alçada...al menys demostra que tú, oposició, si ho saps estar.

Talls de llum?, caos i desgovern de nou. I de cop, perdem la memòria que la infraestructura ja existia i havia estat creada no ara, sinó precisament durant l'altre govern. Culpa llavors de la oposició?. No, doncs la societat demana cada cop més...però al menys no et rentis les mans davant d'aquesta situació i responsabilitzat i ajuda a millorar.

I la ajuda no vol dir, sortir per la TV pronosticant el declivi de la societat catalana en mans de l'esquerra. L'ajuda és aportar el coneixement i la saviesa de la que en fan mostra. Tranquils, la societat ho sabrà, sabrà que com a oposició heu ajudat, millorat i fet per Catalunya més que el govern si cal...

Llegim...si més no, els que us voten solen llegir més que els no ho fan...i per tant estigueu tranquils oposició que si feu bé les coses, en sortireu ben pagats. Si no...ja coneixeu el futur. De vosaltres depèn, sobretot, canviar-ho.

Aquí va el primer tema candent...i començo pel que crec que és més suau.

Desitjo que tingueu temps i paciència, doncs el tema és complex i jo...vaja, que em costa sintetitzar. Ja està dit.

Barcelona, visc en aquest meravellosa i transformada ciutat, està en crisis...d'infraestructures. O això sembla doncs la llum, el transport, el gas, l'aigua i tot allò que ens sembla bàsic per viure en una societat democràtica i moderna requereix.

Una crisi que tothom o quasi tothom a decidit que sigui culpa, sembla que exclusiva, dels governs, d'aquí o d'allà, però dels nostres caps polítics en definitiva.

I jo, finalment, després de reflexionar, no hi puc estar d'acord al menys en una part.

Barcelona s'ha transformat i encara ho està fent (tema de debat per a un segon article), però sobretot ho estem fent els seus habitants. En realitat és una estupidesa pensar una cosa sense l'altre, doncs BCN no és res sense els barcelonins (i ...nines, evidentment). El punt rellevant és que som nosaltres els que ens hem transformat, els que volem una ciutat millor i amb més "coses", però que som plenament inconscients del que realment val i costa tenir el que volem. Fins i tot em pregunto si tenim dret a aquest "desig".

I deixant-nos d'abstraccions anem als casos que m'han portat a reunir punts solts que, un cop units, donen una figura més que clara del que vull dir.

BCN a les fosques!!!. Bé, doncs quina putada. Cert i ho sento pels que l'han viscut més d'unes hores (doncs jo la visc cada setmana diverses vegades però al ser poques hores, no és rellevant).
És cert que hi ha responsables inicials: les empreses ja conegudes i que caldria pàgines senceres per anunciar tot el que NO fan i HAURIEN de fer, doncs tenen mitjans i capacitat.
És cert que hi ha responsables subsidiaris: els governs, que haurien de vetllar per que els anterior fessin el que han de fer. Això com a mínim.

Però és igual de cert, sota el meu punt de vista, que els principals responsables som nosaltres. Els que paguem la factura i ens queixem del preu.
Quanta de la gent que desitja que torni la llum, no trigarà en encendre dos l'aire acondicionat (amb diversos aparells), el televisor, el renta vaixelles, la rentadora i la secadora?. I alguns d'ells tot alhora.

Quin és el preu que hem de pagar per viure en el "luxe" que volem?.
Doncs tenir aire acondicionat és un luxe, doncs hi ha altres formes de passar la calor. Tenir secadora o renta vaixelles és un luxe. O microones, o dos televisors o voler que cada carrer de la ciutat estigui enlluernat sempre o tantes i tantes coses que volem i que no crec que siguem conscients del que implica.

I demanar sense ser saber què implica la demanda és, al cap i a la fi, una actitud irresponsable.

No defenso la involució doncs no parlo de no tenir, sinó de saber tenir. Hem d'entendre que potser la nostra ciutat està patint el que tota gran metròpoli pateix. I és el preu del que volem.

I tots en som responsables. Al menys de no exigir que no hi hagi talls de llum en els estius on ja som incapaços d'aguantar 30 graus sense un ventilador (un forma de gastar menys, per exemple).

I sento dir-ho així, però en això el govern, els governs, tenen el dret d'informar-nos i conscienciar-nos, però no poden arribar fins la botiga i prohibir-nos comprar electrodomèstics que de cop i volta consumeixen un 30% més d'energia. No per que gasti en si més...sinó per la idea de " ja que el comprem, fem-ho bé i comprem una cosa més potent del que necessitem".

Així doncs, em costa pensar que de tot el govern té la culpa i nosaltres, pobrets, som víctimes sense responsabilitats. I jo en sóc igual de responsable que tots.

Impostos?...ostres, si "el govern té la culpa" és el primer argument fàcil. Els impostos que paguem és el segon.

Volem la millor ciutat, la més sostenible (això qui ho vol, doncs dubto que siguem més del 20% de la població) o la més moderna i amb el millor transport públic urbà (que sincerament, pregunteu fora i no el tenim tant dolent), i instal.lacions socials i culturals en cada barri i acondicionades. Volem assemblar-nos a Holanda, Alemanya, Austria, Suïssa o Països Nòrdics...però no volem pagar el que ells paguen per tenir això (i per cert que també tenen talls de llum, inundacions i altres problemes com tota urb moderna).

I hem de pensar que les energies no creixem soles ni arriben soles a casa. I és un bé car, doncs part d'aquest recursos i bens ens els hem carregat nosaltres (tots, govern i ciutadans).

Sincerament, prefereixo pagar més cara la llum o l'aigua (que és un bé cada cop més escàs) però que em donin un servei bo. Ara volem el servei bo i volem pagar menys que els altres.

I amb això no defenso a les companyies o empreses energètiques, doncs elles són les primeres que haurien de vetllar per oferir el servei que prometen i si no poden donar-lo, dir-ho i no cobrar més. Aquestes companyies s'aprofiten de la nostra irresponsabilitat per acabar sent ells tant irresponsables com la resta.

En realitat i no vull emetre el missatge equivocat, no és una reflexió a favor de ningú (ni govern ni empreses), si no una reflexió sobre la nostre responsabilitat, petita segurament però important. Doncs si sumem tota la nostra "energia social", podem evitar la majoria dels "desastres" que assolen Barcelona.

Bicing?, de nou una queixa absurda. Fa dos anys no teniem aquest servei que segur que es pot millorar però que és la resposta a la pregunta "on van els nostres impostos?". Doncs a tenir un servei de transport públic sostenible i que, per l'èxit obtingut, no sembla que hagi estat equivocat.
Però tot i això, en menys d'un anys ja ens estem queixant per que hi ha poques bicis...o el servei no està en tota la ciutat.

De nou una exigència fora de lloc, sota el meu punt de vista. El servei pot créixer i segur que ho farà. Però espero que ho faci en la mesura que Barcelona no perdi altres "millores" que, la mateixa gent que es queixa del Bicing, també vol. Ara!!.

Doncs la idea em sembla genial i en un any s'ha implementat en una gran part de la ciutat i espero que arribi a tot arreu i tingui un bon servei i que l'ajuntament vetlli per la conservació correcta, els preus ajustats i tot el que és responsabilitat d'ells...però tot això costa diners que sembla NO estem disposats a pagar, ja que paguem molt!!!

Doncs queda aclarir-nos. O volem les coses ràpides i bones i paguem per elles o hem d'intentar tenir certa cura de les demandes i sobretot, cuidar el que ja tenim.

I en fi, apagades de llum les han tingut Nova York, París, Londres o Tokio...així que si volem ser tant cosmopolites com ells i tant "moderns"...també haurem d'assemblar-nos en les coses negatives...i si no volem assemblar-nos a elles, decidim el model de ciutat que volem i lluitem per ell, però igual és més car que el que ara tenim.

Estem preparats per pagar la ciutat que volem?. Jo, per part meva, intentaré retirar-me de la queixa permanent cap a tothom i mirar de fer JO més coses i millors. Si més no intentar millorar el meu entorn, que ja és molta feina.

Salut!!!

Fa més d'un any i mig que no escric en aquest bloc, bé ni en aquest ni en cap altre. No és important el motiu del perquè no ho he fet, si no del per què he decidit fer-ho de nou.

Doncs pel mateix motiu pel que vaig iniciar-ho: necessito exterioritzar les meves reflexions, vàlides o no pel lector...però important per mi. El bloc, al cap i a la fi, és un dietari personal (que puc fer tant públic com jo vulgui).

Així que he decidit reprendre el concepte i els ànims i compartir algunes reflexions que han estat consolidant-se en el meu cap durant aquest temps.

En aquest cas la majoria són de caire socio-polític o socio-cultural, però si les meva motivació i el temps em permet, miraré de mantenir-ho més viu. Al menys ho intentaré.

el fet que siguin sobre aquestes temàtiques és per culpa de la situació actual que visc, on el meu entorn cada cop més polititzat i socialment evolutiu m'obliga a fer-me reflexions constants.

Segur que d'altres persones els hi passa igual, és normal i sols espero poder fer reflexionar i compartir aquestes situacions que lluiten dins meu.

És més, desitjaria poder obrir un punt de debat i fins i tot discussió (virtual i per tant sense sang), doncs puc entendre que no tot el que dic és digerible, ni ho pretenc. És doncs, la meva opinió...però que no m'importa tornar-hi a reflexionar i si cal, modificar la meva postura...o fer-la modificar a tercers.

Així doncs, em dono la benvinguda al món virtual dels vius. De nou.

Ahir dijous, el meu germà i jo vem viatjar cap a Madrid. Una bonica població a la recerca del Sant Grial.

En el viatge cap a l'aeroport de Barcelona, si vas en cotxe, moto o autobús, passes pel ben mig de totes les obres de la nova Gran Via que en uns 500 anys podrem gaudir...suposo.

De viatge amb taxi entre l'aeroport de Madrid i l'estació de Chamartin (com un Sants de Barcelona), l'espectador pot veure la transformació de Madrid en un altre....Madrid. Obres por "doquier" a esquerra i dreta (políticament suposo que també), obres amunt i avall doncs diuen que volen fer un túnel per sota el Manzanares de 8 km...

I a tota aquesta panoràmica el taxista, que són la raça humana més desconcertant del planeta...ens comenta que a Madrid fa una anys va córrer el rumor que el Sant Grial hi restava sota la seva ciutat.
Un Sant Grial que l'ajuntament i la comunitat de Madrid n'estaven plenament d'acord en trobar-lo, fos on fos.

I d'aquí que la ciutat estava sent foradada per cada racó.

Ja tenim doncs l'explicació a tota aquesta aixecada de terra que pateix Madrid i que crec que al no trobar-ho...han decidit que el rumor era incert.

Ara, el meu germà i jo creiem que sota la terra que trepitgem de la nostre Barcelona, s'hi amaga un dels tresors més desitjats i buscats: El Sant Grial.

Sr. Clos...l'hem descobert i ja no ens tornarà a enganyar...però crec que a la Gran Via no s'hi troba.

Potser al carrer Saragossa?

El cap de setmana passat vam fer amb uns amics un petit viatge cap a Castelló. Una visita curta a Almassora a casa d'uns amics que no fa molt han tingut una nena.

De camí cap a allí, és irremeiable passar pel costat d'Oropesa. Una població que s'ha posat de moda gràcies a dos grans esdeveniments.

- ser el poble o ciutat d'estiueig de la família Aznar
- ser "tu ciudad de veraneo" de Marina D'Or.

Cony, jo sempre he volgut viure en una ciutat on els seus dos grans esdeveniments siguin especulatius. El primer amb la política (era polític, no?) i l'altre amb els terrenys.

El més característic d'una ciutat sols ser el seu skyline y el d'Oropesa és impressionant. Tot el que es veu són edificis de més de 10 plantes, lletjos i sense cap mena de distància entre ells. I tot al costat de mar.

Una horrible panoràmica d'especulacions i turisme que fa fresa. No a mi...sinó els que han nascut i viscut allí.

I hi ha més...ja que el segon skyline que es pot visualitzar és el de les grues construint més i més...i les grues aquestes no solen estar en les construccions de cases de platja o de poble...

No hi ha cap mena de gust a Oropesa?. Sincerament, jo creia que la costa de Tarragona o inclòs algunes poblacions del Maresme ja estaven prou explotades...ara entenc que ens queda molt camí per fer...o desfer.

No sento habitants d'Oropesa...o no. Potser tenen el que han volgut o el que han votat.